Una carta que viatjava a una cartera va començar aquesta aventura!

​

Encara recordo amb nostàlgia aquell calfred màgic que aquest senyor de pèl llarg i barret estrambòtic. Recordo buscar com un boig aquell llibret d'instruccions de KIT de màgia que havia passat sense pena. Recordo llegir-ho. Ni una paraula sobre cartes a carteres...Gràcies a déu que la solució no estava al llibret d'instruccions!

 

La meva vida hauria estat diferent d'haver trobat el mètode. Enigma ja resolt una altra cosa... Però no va ser així. Em vaig submergir a pensar, a cavil·lar amb els petits ensenyaments d'aquell llibret algun mètode per poder fer aquest miracle. Recordo que les hores passaven com a segons. Recordo els meus pares al·lucinats en veure, a les meves infantils mans, cartes en comptes de la pilota que passejava per tota la casa. Recordo carteres, cartes, clips i comodins... Recordo enamorar-me.

​

Molts anys ja han passat des que va començar aquest romanç. Un idil·li que no va de aprendre màgia, va de pensar-la. Va de cuinar a foc lent cada efecte, de pensar, de sentir passió per alguna cosa i apreciar cadascuna de les facetes.

​

Espero que aquesta aventura duri molts anys. De moment en van més de quinze. Quinze anys gaudint de la màgia amb mi i amb els altres. Quinze anys d'innombrables anècdotes en actuacions. Quinze anys d'amics, mestres i éssers estimats. Quinze anys on gent de tot arreu ha pogut gaudir amb mi de la màgia.

​

Gràcies a Déu que la solució no era al llibret d'instruccions!

​

David Bestué, 28 d'abril de 2017